Biagio Marin, Mola la sima
Mola la sima e ciapa ʼl vento:
de là del mar xe la to rada;
breve o longa la strada,
quando tu ʼrivi, finesse ʼl tormento.
Salpâ bisogna,
xe mundi tarda la to età;
no ʼvê paura de lʼadelà
che duti quanti sogna.
De qua, de là,
ʼna vita sola,
ma tu la sima mola
e salpa per lʼeternità.
Löse das Tau und fange den Wind:
jenseits des Meeres liegt deine Bucht,
ob kurz oder lange du sie gesucht,
kommst du an, wird dein Leiden lind.
Es gilt, den Anker zu lichten,
dein Sommer reifte schon lang,
vor dem Jenseits sei dir nicht bang,
es ruft aus allen Traumgesichten.
Fallen, Erheben,
ein einziges Leben,
du aber mach dich bereit,
brich auf in die Ewigkeit.